La característica essencial d’un episodi depressiu es que es tracta d’un període d’unes dues setmanes on es presenta un estat d’ànim deprimit o una pèrdua d’interès o plaer per quasi totes les activitats. A mes també va acompanyat de tristesa o irritabilitat, amb canvis de pes, de la gana, amb canvis també amb la son (generalment hi ha un excés d’hores de son, encara que també es pot donar que es presenti insomni), alentiment dels moviments, fatiga, pèrdua de les ganes de realitzar qualsevol activitat, falta d’energia, sentiments de inferioritat o culpa, dificultats per a pensar, concentrar-se o prendre decisions i pensaments de mort o idees de suïcidi.
Es pot donar que la tristesa no sigui la emoció dominant i en el seu lloc es doni una sensació d’inhibició, de buit emocional, indiferència o passotisme. L’ansietat també es freqüent.
Els pensaments de mort o suïcidi son molt freqüents ( un de cada tres bipolars intenta suïcidar-se una vegada al llarg de la seva vida). Entre els motius que porten al pacient deprimit a considerar un intent de suïcidi esta el desig de rendir-se davant el que es considera un obstacle insalvable o acabar amb un estat emocional dolorós que es percep com a etern i irreparable.
Els episodis depressius poden anar acompanyats de presencia de factors estressos psicosocials com la mort d’un esser estimat o una separació, o fets que poden ser el desencadenant però no la causa de l’episodi
